JAVIER LOPEZ DEL CASTILLO Arquitectura

Quan vàrem veure l’actuació que caldria fer i una vegada analitzades les premisses, necessitats i objectius de l’actuació per a poder consolidar aquesta instal􀄁lació esportiva singular, entenem que la intervenció es complexa estructuralment, ja que es veu afectada tant l’edificació existent com la que es manté amb actuacions de reforç,
Perforació de noves fonamentacions i passos de pilars pel forjat que es manté. L’escola ha de seguir en funcionament durant el procés de construcció, únicament s’aturarà en períodes de vacances. Però aquesta dificultat no pot condicionar el disseny dels espais, ni la seva funcionalitat tant des del punt de vista esportiu com d’us públic i social.
Per aquest motiu, vàrem decidir desplaçar el vestíbul general de la nova instal.lació a l’espai actual d’accés en trinxera de l’escola, formant un porxo cobert que protegeix i conforma la façana de l’equipament docent. Així, ubiquem el control d’accessos en el centre de gravetat dels vestidors existents, generant en aquest paral.lelepípede regular de tres plantes i sense creuaments de circulacions, amb espais regulars i seqüenciats. Tant els vestidors que s’alternen per plantes, amb separació de calçat) com la sala polivalent poden tenir us i circulacions diferenciats de públic, esportistes. Aquest funcionament es fa palès amb una escala protegida ( d’us esportiu) en l’extrem de la pastilla i un ascensor amb doble accés per a usos puntuals i persones amb problemes de mobilitat.
La resta de la intervenció, es conforma en el trapezi resultant. Dos grans sales, que es situen en la zona estructurada i rectangular, deixant tot l’espai irregular per ubicar aquell programa més adaptable i que no requereix d’una geometria rígida ( Magatzems, neteja, serveis, instal􀄁lacions, etc.
La poca amplada de les sales ( 23 i 24 metres), obliga a que la graderia arranqui des del terra , per a obtenir una bona visió ( isòptica) de tot el terreny de joc (20x40 metres). Tal como funciona actualment. Ara be el seu accés es per a sota, encara que interfereixi la zona de joc de la pista, per això apostem a realitzar l’accés de públic des de la part alta de la graderia, afavorint les circulacions i el control dels diferents usuaris, en el dos espais esportius.
La preocupació per la volumetria potent de la remunta, ens va fer cercar un enlairament controlat per a connectar amb el seu voltant en quant impacte visual i assoleix, aquesta acció passava per actuar sobre l’estructura metàl􀄁lica transversal, es vàrem decidir per palastres d’1,20 m. d’alçada (renunciant a la proposta de l’estudi previ), a fi de poder treballar amb seccions més reduïdes. També una volada de la planta superior del poliesportiu sobre el pati del col.legi ens reduïa la secció i ens garantia una entrada de llum a l’interior de la pista (que recorda l’entrada del lucernari existent). Aquest lucernari de secció trapezoidal, generat pel sota grada de la sala alta conforma el recolzament de l’estructura lleugera de fusta, allunyant-se de la verticalitat per a minimitzar l’efecte ombra sobre la façana de la ILLA. Alçada lliure de 7,5 en la sala inferior i de 8,50 m. la superior., ens permet no superar l’alçada d’evacuació de 10 m. podem dotar d’una escala lineal a la façana Sud-est. Respecte al plantejament inicial de quatre plantes, considerem que mantenint el mateix programa, disminuïm la volumetria de l’edifici.